Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/127

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

no puch treure els ulls de la finestra! (Se 'n hi vá.) Ah! No está tancada! Com ha sigut aixó? (L' obra y treu 'l cap fora retrocedint després.) Hi ha un home abaix! Quin espant! (Torna á la finestra) Tancaré: sí; tancada. (Ha tancat: per una escletxa escolta.) Pujan! Oh! (Pausa.) Donchs que pujin, qu' entrin! (Obra la finestra.) Té, té; ja está, oberta. (Retrocedeix tambalejant.) Deu meu! Deu meu! (Va entrant Pere Mártir.) Y ha sigut veritat!)

(Un lleuger soroll que fa l' Agata serveix de guía á en Pere Mártir pera acostarshi, després d' haver ajustat la finestra.)
PERE MARTIR, á Agata.

   Ja estarás contenta: ja 'm tens aquí, Mariona.

AGATA, ab un crit ofegat.

   Ah! Mariona!

PERE MARTIR

   Quí? Quí ets tu?

AGATA, sense cridar.

   Has vingut per la Mariona! Y m' has enganyat á mi!

PERE MARTIR

   Agata! Cóm te trobas aquí?

AGATA

   Y cóm t' hi trobas tu?

PERE MARTIR

   Agata?

AGATA, alsant més la veu.

   Cóm? Digas: que 'm sembla que no ho ets tu, ni jo soch jo mateixa!