Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/127

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.


no puch treure els ulls de la finestra! (Se 'n hi vá.) Ah! No está tancada! Com ha sigut aixó? (L' obra y treu 'l cap fora retrocedint després.) Hi ha un home abaix! Quin espant! (Torna á la finestra) Tancaré: sí; tancada. (Ha tancat: per una escletxa escolta.) Pujan! Oh! (Pausa.) Donchs que pujin, qu' entrin! (Obra la finestra.) Té, té; ja está, oberta. (Retrocedeix tambalejant.) Deu meu! Deu meu! (Va entrant Pere Mártir.) Y ha sigut veritat!)

(Un lleuger soroll que fa l' Agata serveix de guía á en Pere Mártir pera acostarshi, després d' haver ajustat la finestra.)

PERE MARTIR, á Agata.

Ja estarás contenta: ja 'm tens aquí, Mariona.

AGATA, ab un crit ofegat.

Ah! Mariona!

PERE MARTIR

Quí? Quí ets tu?

AGATA, sense cridar.

Has vingut per la Mariona! Y m' has enganyat á mi!

PERE MARTIR

Agata! Cóm te trobas aquí?

AGATA

Y cóm t' hi trobas tu?

PERE MARTIR

Agata?

AGATA, alsant més la veu.

Cóm? Digas: que 'm sembla que no ho ets tu, ni jo soch jo mateixa!