Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/130

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.


AGATA

La desvergonyida jo! Y m' ho diu una bagassa, una perduda!

MARIONA

Y tu 't morts de rábia perque ell me vol á mí; y á tu ni per bagassa t' ha volgut! Y jo me 'n alabo devant teu de que es meu, no més que meu el Pere Mártir!

AGATA, cridant.

Oh! Llum! Porteu llum, que li vuy veure la cara á aquesta dona!

PERE MARTIR

Agata, per Deu!

AGATA

No 'n tens de Deu tu!

PERE MARTIR

Mariona, al teu cuarto!

MARIONA

Y ella ab tu aquí?!

PERE MARTIR

Estém perduts! Ens han sentit! Anéusen dintre! Anéusen!

MARIONA, al Pere Mártir.

Ves! Fuig! (En Pere Mártir va cap á la finestra.)

AGATA, rihent nerviosametn.

Ara té por el valent! Llum, llum aquí!

(En Pere Mártir ha obert la finestra, vejentse resplandor d' atxas al esterior y sentintse crits y forta esquellotada.)

PERE MARTIR

Rehira de Deu!