Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/137

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.


PERE MARTIR, al poble.

Qu' us dich qu' es mentida!

CATARINA, cuadrantshi.

El qué es mentida? Veyám, el qué?

PERE MARTIR, desententse de Catarina.

L' Agata es tant honrada com las vostras germanas; (Tos ho negan.) y com vostras mares! Sí, sí, com ellas, com ellas! (Idem.)

CATARINA, rihent.

Si aixó fos veritat hi haurías anat per la Mariona?!

POBLE

No! Per la Mariona no! Per la Agata!

PERE MARTIR

Donchs se m' ha acabat la paciencia; y ja no m' aguanto més. Afora tothoom d' aquí! Tothom! Y al primer que s' acosti li bado 'l cap!

(La Catarina y el Baltasanet contenen al Gregori.)

UN HOME, tot retrocedint.

¿Qué farás? Qué?

(En Pere Mártir s' hi vá á tirar al damunt.)

BALTASANET, imposantse.

Pere Mártir! Prou! Y vosaltres, fora d' aquí! (Se resisteixen, mes van sortint). Fora d' aquí tothom! Desseguida! Que estéu escandalitzant al poble!

UN HOME, anantsen.

Per qué fa pilladas!

(Van retirantse 'ls últims disputant y empenyuts per Baltasanet.)