Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/140

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


sinó á l' Agata. (Indignació de la Catarina.) Sí, sí! Perque totas las altras han sigut unas...

CATARINA, fora de si.

   Pillo! Malehit! Lladre! (A Gregori.) Que no 'l sents com las maltracta á totas?

BALTASANET

   No sé com tinch paciencia y no t' escupo á la cara!

PERE MARTIR

   A mí, Baltasanet? Pero si ara vos m' ajudareu á mí? Escoltéume! (La Catarina se 'n enburla.)

BALTASANET, apartantse de Pere Mártir.

   Que jo t' ajudaré? Descarat! Y que t' escolti? Maligne! Més que maligne!


ESCENA IV



CATARINA, PERE MARTIR, GREGORI, BALTASANET y RUFET baixant de la casa.


RUFET

   No crideu.

CATARINA, á Gregori.

   El Rufet. Escoltémlo, escoltémlo.

PERE MARTIR

   Ah! El Rufet! Digas: qué passa allá dintre?

RUFET

   No m' han vist sortir, no. Per tu he vingut; perque 't