Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/140

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.


sinó á l' Agata. (Indignació de la Catarina.) Sí, sí! Perque totas las altras han sigut unas...

CATARINA, fora de si.

Pillo! Malehit! Lladre! (A Gregori.) Que no 'l sents com las maltracta á totas?

BALTASANET

No sé com tinch paciencia y no t' escupo á la cara!

PERE MARTIR

A mí, Baltasanet? Pero si ara vos m' ajudareu á mí? Escoltéume! (La Catarina se 'n enburla.)

BALTASANET, apartantse de Pere Mártir.

Que jo t' ajudaré? Descarat! Y que t' escolti? Maligne! Més que maligne!


ESCENA IV

CATARINA, PERE MARTIR, GREGORI, BALTASANET y RUFET baixant de la casa.

RUFET

No crideu.

CATARINA, á Gregori.

El Rufet. Escoltémlo, escoltémlo.

PERE MARTIR

Ah! El Rufet! Digas: qué passa allá dintre?

RUFET

No m' han vist sortir, no. Per tu he vingut; perque 't