Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/149

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.





ESCENA VII



CATARINA, FILOMENA, LLUISETA, GREGORI y RUFET seguit d' algunas noyas.


NOYAS

   Dígansho! Dígansho!

RUFET, á las noyas.

   Ja us ho he dit, que no sé res.

CATARINA

   Ah, el Rufet!

LLUISETA

   Rufet, ho volém saber tot nosaltres.

FILOMENA

   Cóntaho, cóntaho!

RUFET

   Mireu, aixó no es viure! A cada porta una mossota que m' emprén! Qué ha passat, Rufet? Que ho volém saber tot, Rufet! Rufet, que 'ns dalim! Rufet!... (Ellas l' interrompen pregantli que ho conti.) Y fins me pessigan! Anéu al botavan, qu' encara m' acabaréu la paciencia! Catarina, que ja s'ha escapat el Pere Mártir?

CATARINA, cremada.

   De qué s' ha de escapar el Pere Mártir? De qué?

LLUISETA

   Rufet, quin escándol, oy?