Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/149

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.


ESCENA VII

CATARINA, FILOMENA, LLUISETA, GREGORI y RUFET seguit d' algunas noyas.

NOYAS

Dígansho! Dígansho!

RUFET, á las noyas.

Ja us ho he dit, que no sé res.

CATARINA

Ah, el Rufet!

LLUISETA

Rufet, ho volém saber tot nosaltres.

FILOMENA

Cóntaho, cóntaho!

RUFET

Mireu, aixó no es viure! A cada porta una mossota que m' emprén! Qué ha passat, Rufet? Que ho volém saber tot, Rufet! Rufet, que 'ns dalim! Rufet!... (Ellas l' interrompen pregantli que ho conti.) Y fins me pessigan! Anéu al botavan, qu' encara m' acabaréu la paciencia! Catarina, que ja s'ha escapat el Pere Mártir?

CATARINA, cremada.

De qué s' ha de escapar el Pere Mártir? De qué?

LLUISETA

Rufet, quin escándol, oy?