Vés al contingut

Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/149

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.




ESCENA VII



CATARINA, FILOMENA, LLUISETA, GREGORI y RUFET seguit d' algunas noyas.


NOYAS

 Dígansho! Dígansho!

RUFET, á las noyas.

 Ja us ho he dit, que no sé res.

CATARINA

 Ah, el Rufet!

LLUISETA

 Rufet, ho volém saber tot nosaltres.

FILOMENA

 Cóntaho, cóntaho!

RUFET

 Mireu, aixó no es viure! A cada porta una mossota que m' emprén! Qué ha passat, Rufet? Que ho volém saber tot, Rufet! Rufet, que 'ns dalim! Rufet!... (Ellas l' interrompen pregantli que ho conti.) Y fins me pessigan! Anéu al botavan, qu' encara m' acabaréu la paciencia! Catarina, que ja s'ha escapat el Pere Mártir?

CATARINA, cremada.

 De qué s' ha de escapar el Pere Mártir? De qué?

LLUISETA

 Rufet, quin escándol, oy?