Vés al contingut

Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/164

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
AGATA

 Y jo que voldría que tot lo mon ho sapigués, Pere Mártir!

PERE MARTIR

 No, Agata, després! (S' atura ell, un sol instant, á recullir la gorra de 'n terra.) Anem per Deu!

AGATA, tot sortint.

 Baltasanet, que encara m' enganya? Ay, potser si que m' enganya!

BALTASANET

 No, Agata!

PERE MARTIR

 Anem!

(En Pere Mártir seguía á l' Agata quan la Catarina 'l vol aturar.)
CATARINA

 Pere Mártir...

PERE MARTIR, ab despreci, sense aturarse.

 Ja vinch, ja vinch, Agata.

MARIONA, posántseli devant, rápit.

 Es que soch jo que 't parlo.

PERE MARTIR

 Donchs ni per tú. Y apártat.

CATARINA, anántsen depressa.

 (Jo ab l' Agata.)