Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/164

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


AGATA

   Y jo que voldría que tot lo mon ho sapigués, Pere Mártir!

PERE MARTIR

   No, Agata, després! (S' atura ell, un sol instant, á recullir la gorra de 'n terra.) Anem per Deu!

AGATA, tot sortint.

   Baltasanet, que encara m' enganya? Ay, potser si que m' enganya!

BALTASANET

   No, Agata!

PERE MARTIR

   Anem!

(En Pere Mártir seguía á l' Agata quan la Catarina 'l vol aturar.)
CATARINA

   Pere Mártir...

PERE MARTIR, ab despreci, sense aturarse.

   Ja vinch, ja vinch, Agata.

MARIONA, posántseli devant, rápit.

   Es que soch jo que 't parlo.

PERE MARTIR

   Donchs ni per tú. Y apártat.

CATARINA, anántsen depressa.

   (Jo ab l' Agata.)