Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/29

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.





ESCENA V


CATARINA, LLUISETA, FILOMENA, MÓLLERA, RUFET, CINQUENAS y PERE MÁRTIR



PERE MÁRTIR

   Ola, Cinquenas. Are mateix he deixat á la Mariona.

CINQUENAS, insistint en sortir.

   Es que la vuy véure jo.

PERE MÁRTIR

   No cal que hi aneu, que ja vindrá desseguida; m'ha dit que la esperés aquí.

(La Catarina riu. Tots ho comentan)
CINQUENAS

   (Míreu, jo'm fereixo!)

PERE MÁRTIR

   Veuréu; me la he trobada que sortía de casa vostra...

CINQUENAS

   Es qu'hi venías per la barca á casa.

PERE MÁRTIR

   Y que si me la veneu li mudo'l nom totseguit; y farém un bateig en que tot se vessi, que ja tinch pensat el nom. Li posarém «La hermosa Mariona.» En qu'es bonich? Pintat d'un vermell fí: «La hermosa Mariona.»

(Tots riuhen menos Catarina y Cinquenas)