Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/74

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


MARIONA, á Pere Mártir

   Es que 'n fas massa. No hi vagis.

AGATA, als que comensan á moure 'l barco.

   Espereuse, que falta 'l mariner nou.

(Ab gran alegría.)
PERE MARTIR

   Ja vinch. Oh, no hi arribo.

AGATA, rihent.

   Dónam la ma y salta. Alsa! Ara! (Segueix rihent.)

MÓLLERA

   Bona sort, y molt peix! (Tots cridan.)

PERE MARTIR

   Adeusiau! Adeusiau!

AGATA

   Adeu, Mariona! Adeu, Mariona! (La barca s' allunya.)

CATARINA, á Mariona

   Me sembla que 's pesca peix gros avuy pe 'l mar.

MARIONA. malhumorada.

   Déixam. (En fa massa el Pere Mártir.)

(Al caure 'l teló quedará tot com al comensar l' acte. La Lluiseta y la Filomena apedassant xarxas; la Catarina sentada á vora de casa seva. En Rufet y en Móllera fent lo barco. La Mariona s' entornará cap á casa seva, y la colla de l' altre gent s' estará al fons veyent com s' allunya la barca pescadora.)



TELÓ