Vés al contingut

Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/76

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
RUFET

 Oh, y que no'ns agafa son, no, 'l dissapte. Sino que jo a ho sé 'l qué ho fa.

MÓLLERA

 Dígaho si ho sabs.

RUFET

 Donchs ho fa que 'ls dissaptes ens dalím per anar á la taberna.

MÓLLERA

 Veyám, déixamho rumiar. (Queda pensatiu.)

RUFET

 Com que l' amo no 'ns hi deixa anar las altras vetllas, perque diu que l' endemá ningú 'ns treu del llit, tenim una fal-lera per anarhi!

MÓLLERA

 No 'n pot ser d' altre; tu l' has endevinada.

RUFET

 Anémhi, donchs.

MÓLLERA

 Anémhi.




ESCENA II



RUFET, MÓLLERA, CATARINA y GREGORI. Venen de la porta del fons.
CATARINA

 Que ja heu sopat, minyons?