Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/76

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


RUFET

   Oh, y que no'ns agafa son, no, 'l dissapte. Sino que jo a ho sé 'l qué ho fa.

MÓLLERA

   Dígaho si ho sabs.

RUFET

   Donchs ho fa que 'ls dissaptes ens dalím per anar á la taberna.

MÓLLERA

   Veyám, déixamho rumiar. (Queda pensatiu.)

RUFET

   Com que l' amo no 'ns hi deixa anar las altras vetllas, perque diu que l' endemá ningú 'ns treu del llit, tenim una fal-lera per anarhi!

MÓLLERA

   No 'n pot ser d' altre; tu l' has endevinada.

RUFET

   Anémhi, donchs.

MÓLLERA

   Anémhi.


ESCENA II



RUFET, MÓLLERA, CATARINA y GREGORI. Venen de la porta del fons.
CATARINA

   Que ja heu sopat, minyons?