Vés al contingut

Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/81

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
MÓLLERA

 Be, pegarme, pegarme no més ho ha fet una vegada.

RUFET

 Bueno; adeussiau.

CATARINA

 Escolteu!

MÓLLERA

 Es que 'ns esperan; que aném á fer la morra á la taberna. (Se 'n van Rufet y Móllera)

GREGORI, á la Catarina que 'ls seguia.

 Pero déixals estar!




ESCENA III



CATARINA y GREGORI
CATARINA

 Jo ho feya per tu; perque obrissis els ulls.

GREGORI

 Y de qué 'ls haig d' obrir els ulls jo?

CATARINA

 D' aixó: de que va per enganyar á n' aqueixa infelissa xicota, si ja no l' ha enganyada.

GREGORI

 Y tu qué n' has de fer, veyám?