Vés al contingut

Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/83

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
CATARINA, rihent carinyosa.

 Veus?... No m' ho diguis palatreca, que m' enfadarías.

GREGORI

 Ah, que n' estarías de contenta si sapiguessis una cosa!

CATARINA

 Quina?

GREGORI

 Fa dias que pensava: si li dirás, si no li dirás á la Catarina... Ara m' has dit aixó dels fills y m' has trencat el cor. Au, endevina endevinalla.

CATARINA

 Dígala, corre, maco!

GREGORI

 Es... d' aquesta casa.

CATARINA

 De l' Agata?

GREGORI

 Sí.

CATARINA

 Va, que 'm neguitejo, que 'm neguitejo!

GREGORI

 Veurás, en vuy estar segur, esperat.

(Corre á aguaytar per la finestra.)
CATARINA

 Qué vols fer, veyám? Qu' estás mirant?

GREGORI, tornant á la Catarina.

 Ara sí que ho sé ben de cert: no costa res. Y ho juraría.