Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/83

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
CATARINA, rihent carinyosa.

   Veus?... No m' ho diguis palatreca, que m' enfadarías.

GREGORI

   Ah, que n' estarías de contenta si sapiguessis una cosa!

CATARINA

   Quina?

GREGORI

   Fa dias que pensava: si li dirás, si no li dirás á la Catarina... Ara m' has dit aixó dels fills y m' has trencat el cor. Au, endevina endevinalla.

CATARINA

   Dígala, corre, maco!

GREGORI

   Es... d' aquesta casa.

CATARINA

   De l' Agata?

GREGORI

   Sí.

CATARINA

   Va, que 'm neguitejo, que 'm neguitejo!

GREGORI

   Veurás, en vuy estar segur, esperat.

(Corre á aguaytar per la finestra.)
CATARINA

   Qué vols fer, veyám? Qu' estás mirant?

GREGORI, tornant á la Catarina.

   Ara sí que ho sé ben de cert: no costa res. Y ho juraría.