Pàgina:La guerra civil (1867).djvu/10

Aquesta pàgina ha estat revisada.

ESCENA III.

Anton, Pepet.

Pep.	¿Hi ha permís? (Mirant la porta de la dreta.)

(¡Sempre tancada!)

Ant.	¡Tú aquí, Pepet!

Pep.	Dèu lo guard. Ma presensia, apar, l' admira.

Ant.	La sòspresa es natural. Dòs mèsos hi ha que ma casa es per tú casa d' estranys.

Pep.	Permétim, que sas paraulas justas no sòn, en vritat. Devall aquest sostre s' troba la Cárme; vosté ja sab que la casa ahònt èlla habitia per mi d' estranys may serà.

Ant.	¿Vèns aquí...?

Pep.	Per darli 'l parte del día. Várem entrar ahir de guardia.

Ant.	¿Res mès? (Recalcant.)

Pep.

Res mès.

Ant.

Poch ès.

Pep.	¡Qué hi farà! Ella ho volguè.

Ant.	No, Pepet, estás mòlt equivocat. No pots dubtar que t' estimo com un fill.

Pep.	No ho puch dubtar.

Ant.	Dígam: ¿perqué mas paraulas acullida no han trobat may en tòn pit? ¿Perqué 'l dubte t' ha fèt desbarreteixar?

Pep.	¿Perqué èlla, digui, en lo dubte, sempre món pit ha deixat?

Ant.	Sa conducta, dins de poch,