Perque, fins a la Ciutat y al Principat l'Estat era nacional. Tant grech era l'Estat d'Atenes com el d'Esparta, tant català el comtat de Barcelona com el d'Empuries. Una sola nacionalitat era substratum d'aquets Estats; no conteníen tota la nació, però no conteníen tampoch nacions diferentes; la societat que aquets Estats dirigíen era una societat homogenia. Ab l'Estat-Imperi nó. L'Estat-Imperi és integrat casi sempre per dugues o més nacionalitats, la societat és heterogenia; si no més un Estat la dirigeix, devé fatalment Estat d'una sola nacionalitat y allavors una dominació comença: la de la nacionalitat afavorida sobre les demés. Tart o d'hora, se n'adonarán les nacions subgectes, y el procés de desintegració anirà preparantse.
La imposició crida repulsió. La força que extén cadenes sobre'ls pobles congría la força de les revolucions que les trenquen, y encara que'l govern de una unitat política, així constituida, fos exemple de sabia administració, revoltaría la dignitat dels pobles, sotmesos com menors a perpetual tutela. Això és lo que ha passat sempre y sempre passarà perque's tracta de sentiments que arrelen en la consciencia meteixa del home que may muda. Tot formació política que no
Pàgina:La nacionalitat catalana (1906).djvu/106
Aquesta pàgina ha estat revisada.
