Pàgina:La nacionalitat catalana (1906).djvu/115

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.

cionalista y universalista. Això ja és certament imperialisme, però no és encara l'imperialisme.
 L'imperialisme és el període triomfal de un nacionalisme: del nacionalisme d'un gran poble. Aquesta és la veritable substancia del imperialisme. Per això els mestres d'imperialisme són nacionalistes fervorosos.
 No puch llegir l'Emerson, el filosoph de la gent nortamericana, sense sentit les seves paraules, vibradores de selvatge individualisme, com altres tantes fórmules vives de nacionalisme, d'imperialisme. Ell parla al home, més jo aquestes paraules seves les sento endreçades als pobles, a les races. Vibren dintre meu ab accents d'apostolat colectiu, d'apostolat de les nacions. No ab formes literals ni ab acotacions al peu, sinó ab l'impresió viva que han desvetllat en mon esperit, he de retrèureles.
 Síes tu meteix. No imitis, no cerquis en els altres, cerca dintre teu. No t'enmotllis en els altres, fes que'ls altres s'enmotllin an a tu. Síes lley y senyor de tu meteix. Allà aont tu ets, és l'eix de la terra; així pensaven els que van fer la Grecia, els que han fet Anglaterra. Pensa que tu ets el centre de les coses, que totes les coses són pera tú; que la veritat que tu trobes dintre del teu