Pàgina:La nacionalitat catalana (1906).djvu/119

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

 Tot l'imperialisme és aquí.
 Imperialisme és força de civilisació, que vessa d'un poble, de vida nacional intensa, sobre'ls altres.
 Dominar per la força material, per la violencia, per l'ambició de dominar pobles y terres és l'imperialisme selvatge d'Orient.
 Dominar per la sola força de la civilisació, de la cultura, és l'imperialisme sà y fecond, però incomplert, de Grecia.
 Dominar per la força de la cultura servida y sostinguda per la força material, és l'imperialisme modern, l'imperialisme integral, el de les grans races fortes d'ara.
 Cultura nacional intensa, interès general de civilisació, força suficienta pera sostenir l'un y l'altra, són els elements essencials del imperialisme.
 Es, donchs, l'imperialisme un aspecte del nacionalisme, un moment de l'acció nacionalista: el moment que segueix[1] al de plenitut de vida interior, quan la força interna de la nacionalitat, acumulada, irradía, surt de mare, nega, y feconda les planes del seu voltant.

 Primer de tot és ser: ser un meteix y no

  1. La successió no es cronológica: primer es l'un, deprés ve l'altre, però un cop començada, llur acció segueix slmultàniament, paralelament.