alguns arriben a aconseguir la plenitut de vida individual que fà els grans homes, així només algunes nacions aconsegueixen, en cada edat, la plenitut de força nacional que fà les grans nacions, les nacions que menen a les altres, les nacions-imperi.
Però, si no tots els nacionalismes hi arriben, tots hi van, y tots s'hi acosten. La gradació de nacions de cara al imperialisme triomfal és tan rica y complexa com la gradació de talents envers al geni. Nacionalisme és vida nacional inflamada d'un ideal, és desitg de vida propia, y això és ja un començament d'imperi; y això sobre tot és ja l'ambient, la tebior amorosa, la primavera encesa que feconda les florides esplendoroses de les nacions. Que un nacionalisme trobi condicions externes favorables y el poble humil, arreconat, menyspreuat, perdut en les boires del Nort com Anglaterra, en miserables costes com Fenicia, en les valls y els turons pelats de l'Hèlada com Grecia, creixerà en força nacional fins a ser la Fenicia mestressa del comers del món, la Grecia triomfal d'Homer, de Plató y d'Aristòtil, de Sòfocles y Praxiteles, de Pericles y Alexandre; l'Anglaterra senyora dels mars y els continents.
No ho oblidin els pobles humils, y del fet
Pàgina:La nacionalitat catalana (1906).djvu/121
Aquesta pàgina ha estat validada.
