Pàgina:La nacionalitat catalana (1906).djvu/28

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

cèrcols concèntrichs, la veritat que's cercava. La lley de creixença del sentiment, en que vol fundarse, és una falsedat: que mimvi en forsa, en intensitat, a mida que guanyi en extensió és veritat unes vegades, mentida unes altres: l'home estima més la familia que'l municipi, el municipi més que la comarca, però ni la comarca ni'l municipi ni la provincia són tan estimats com la nació. Pera salvar la patria els russos varen calar foch a Moscou, y les ciutats y viles sacrificades al bé suprem de la nació com la bona vila de Perelada, patria del nostre Muntaner, són innombrables.
 D'altra banda, la familia y'l municipi tenen contorns ben definits: són unitats, són personalitats que se sab aont comencen y aont acaben. L'unum a se et divisum ab aliis que constitueix la individualitat, defineix clarament la d'ells, no pas ab aquella separació absoluta ab que distingeix un home dels altres homes, però prou marcadament pera fer impossible tota confusió. No passa aixís ab les altres persones morals esmentades. Tret 'de la provincia en la seva accepció administrativa, creació arbitraria del poder, sense efectivitat social, ni diferenciació intrínseca, però ab límits ben detallats en l'acte meteix de la seva constitució, tret de