Pàgina:La nacionalitat catalana (1906).djvu/48

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.

llenguatge usat gairebé per tothom hi feya naixer.
 L'Estat quedava fonamentalment diferenciat de la Nació, perque l'Estat era una organisació política, un poder independent en l'exterior suprem en l'interior ab força material d'homes y diners pera mantenir la seva independencia y la seva autoritat. No podía identificarse l'una ab l'altre com se feya quasi sempre, fins pels meteixos patriotes catalans que deyen o escrivíen nació catalana en sentit d'Estat català independent. Polonia, Hungría, Grecia eren exemples contemporanis que'ns ho confirmaven. Polonia, al set esquarterada, havía perdut la organisació política independent, havía deixat de ser un Estat peró no havía perdut la llengua no havía perdut l'esperit nacional, dèu feconda de la seva individualitat. Grecia, abans de empendre la lluita heroica contra'ls turchs que la esclavisaven, tenía la meteixa llengua, el meteix esperit nacional que va poder més lliurement manifestar un cop aconseguida la seva independencia, un cop constituida en Estat. Y a casa nostra metix ens ho trobàvem: Catalunya va seguir sent Catalunya després de segles d'haver perdut el govern de sí meteixa.
 Així vàrem arribar a la idea clara y neta