lat sempre a tots el que s'han parat a observarlo, desde l'explorador fenici quan resseguía les costes del mon antich pera fundarhi factoríes mercantils, fins al positivista del nostre temps que, ben posseit dels mètodes de les ciencies naturals, emprèn la classificació biológica de les societats humanes.
Per això s'han acostat més a la solució'ls grans historiadors y sociòlechs que no pas els polítichs y'ls juristes. Aquells, estudiant la vida del art, o la evolució de les creences, o els alts y baixos de les corrents científiques s'han topat ab l'ànima dels pobles, refosa en el bronze de les estatues, traspuant pel color y les figures de les obres dels pintors, gronxantse en les tonades dels mestres, inspirant catedrals y monastirs, llotjes y palaus, bategant sota les planes dels grans prosistes y poetes, decantant la volada dels pensadors, empenyent la força dels genis, irapregnant d'un ayre singularíssim fins les obres dels gran fundadors de religions y sectes, dels fautors d'heretgíes y creadors d'ordres religioses.
Geògrafs, historiadors, exploradors y sociòlechs, tots els que han estudiat les societats tal com són, tal com viuen y senten, tal com pensen y obren, y han pogut relacio-
Pàgina:La nacionalitat catalana (1906).djvu/61
Aquesta pàgina ha estat validada.
