tichs de cada un d'aquets grupos hi descubreixen la unitat d'un sistema, el nexe d'un sentiment comú; y els que, en lloch d'estudiar la historia política, fan la historia de la ciencia, del art, del dret, de les costums, dels idiomes, observen en el conjunt d'obres artístiques, científiques y jurídiques de cada una d'aquestes unitats socials quelcom de comú, que les agrupa en diversitat d'escoles y tradicions. Y fins els historiadors de sectes y heretgíes han batejat ab el nom de filetisme el fenòmen curiosíssim de nèixer y circunscriures moltes d'elles, la gran majoría, en el cèrcol d'una d'aquestes personalitats colectives.
Els sociòlechs, naturalment, també les han vistes y observades; però així com els geògrafs s'havíen fixat en la fesomía exterior y'ls historiadors en els actes de llur vida, els sociòlechs les descubreixen al voler esbrinar la essencia íntima del vincle social, del fet de la societat.
Y el fet pels sociòlech es aquet. L'home neix, creix, se forma y viu dintre d'una societat.
Ve al mon ab un cos determiat, en el qual sos pares hi han deixat els gèrmens de predisposicions fisiològiques y morals, una mena de resíduu o garbelladura de tota llur
Pàgina:La nacionalitat catalana (1906).djvu/65
Aquesta pàgina ha estat validada.
