Pàgina:La nacionalitat catalana (1906).djvu/69

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.

donar vida a un sistema orgànich de grans corrents ideològiques que empalmen ab les de la ciencia y donen vida y relleu a la fòrmula o noció més exacta de la nacionalitat.
 El materialisme del sigle xviii, preparat per l'escepticisme ple de bonhomie dels grans escriptors del sigles xvi y xvii es la font de la primera de aquestes grans corrents d'idees. Quan imperava en filosofía el sensualisme de Locke y Condillac y en el dret el legalisme cesarista dels romanistes y l'utilitarisme de Bentham, y començava el cicle grandiós de les invencions mecàniques y creixíen a pas de gegant les ciencies d'observació de la naturalea física, era llògich y natural que la vella idea de la influencia del ambient material sobre l'home, sostinguda sempre desde Aristòtil fins a Egidi Romà y a Ben Jaldun, desde Huarte fins a Montesquieu, fos portada al extrém a que va portarla Herder quan deya: Doneume la estrctura d'un país y jo us en diré la historia. «Abans de que al mon hi hagués passat res—afegía—les cadenes de les montanyes, els plechs del terrer, les giragonces dels rius y les rieres marcavert ja ab ratlles inesborrables la fesomía futura de la historia. Que una d'aqueste encontrades cambíi de forma, que aquí avanci un estret, que més