Pàgina:La nau de veles d'or (1925).djvu/12

remei, estic a les vostres ordres si és que voleu que la Ninons sigui esclafada per les vostres grosses carabaces...
—Aleshores, filla meva, seré jo que les reberé per a tu!
I Comare Bruixa Bona es va posar a cantar amb veu trista:
—Ravaquets grossos i vells,
mig negres i mig vermells,
al cap de vostra Comare
caieu pesants i rodons,
que la petita Ninons
ha perdut a pare i mare,
i vull que s'estigui amb mi,
que a fora hi ha els llops dolents
que ja s'esmolen les dents
per menjar aquest tall tan fi!..
I va allargar la seva vella testa tremolosa i li varen caure al damunt les tres grans carabaces. A cada una que queia tota s'ajupia i semblava que havia quedat esclafada sota aquell gran pés. Però després es tornava a alçar i allargava novament la testa perquè li caigués l'altre.
Quan totes tres varen haver caigut, la Ninons va poder entrar dintre la casa de Comare Bruixa Bona. I tan bé com va saber, li va dir que tenia gana.
—Obre aquest moble, petita, i hi trobaràs dos plats. A l'un hi ha bona vianda de bou ben cuita i un bon peix fregit. A l'altre no hi ha res més que ossos i espines. Pose'ls al