Pàgina:La nau de veles d'or (1925).djvu/181

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


al pom de diamant dins el cor del vell llorer. I això va durar fins que un dia va rajar sang de la ferida, com si la vella soca plorés llàgrimes vermelles i calentes.
 Aleshores Estelblau ensella el seu cavall blanc, besa a l'Esteldor i li diu:
 —Vaig a deslliurar al nostre germà. Però abans de partir vers el perillós viatge, aquí et deixo aquests rosaris. Quan vegis que els grans es queden parats entre els dits i que no pots seguir avant de l'oració, és que jo també em trobo en gran perill i aleshores tu vens a salvar-nos als dos.
 I ja tenim a l'Estelblau dalt del seu cavall blanc, camí de la conquesta de les tres coses meravelloses. Esteldor, tota sola a la casa i al jardí de les grans coroles obertes i dels perfums torbadors, passava el dia amb els rosaris als dits, pregant pels seus germans.
 Però veus-aquí que un dia els grans s'aturen entre els seus dits i ja no va poder seguir avant de l'oració. Aleshores es vesteix de cavaller, ensella el seu cavall blanc i s'en va camí del deslliurament dels seus germans i de la conquesta de les tres coses meravelloses. I estava tant gentil que quan passava pels pobles la gent es quedava al peu de la porta i el miraven desaparèixer bosc endins, darrera el fi núvol de pols que aixecava el pas ràpit del seu cavall.
 I arriba al peu d'una muntanya que sem-