Pàgina:La nau de veles d'or (1925).djvu/185

collir de la branca de l'arbre meravellós la Poma que Canta amb les seves mans que havien triomfat dels perills del camí.
I s'en va tornar avall, ruixant amb l'Aigua del cantiret les pedres del camí. I cada pedra es transformava en un gentil cavaller que li corria al darrera oferint-li tots els tresors de la terra per aquelles tres coses cobejades que resplendien en les seves mans triomfants. I entre els cavallers hi va veure els seus germans que també li feien tota mena d'ofertes. Però ella seguia avant, amb aquell tresor sostingut enlaire sobre les seves mans devingudes resplendents.
Va seguir un altre camí i va arribar a casa seva totseguit, i reprenent els seus vestits de noia va esperar el retorn dels seus germans asseguda entre les roses obertes, sota la copa perfumada del vell llorer del jardí.
Varen arribar totseguit, cada ú sobre el seu cavall blanc, l'Esteldargent i l'Estelblaur tristos i pensatius, amb el dolor de no poder dur a la seva germana les tres coses meravelloses que els hi havia demanat.
Ella els va sortir a rebre, eixint del roserar florit.
—Entreu, bells germans meus, a casa nostra. Quan hagueu reposat del vostre penós viatge em contareu les vostres aventures...