Aquesta pàgina ha estat validada.
La Juliverdina va ésser molt feliç amb el seu bell Príncep Gris i fins la mare del Príncep, amb tot i el seu orgull, va elogiar la gentil discreció i la gran bellesa d'aquella humilíssima Fustots que feia pasturar els pagons havent estat muller del Príncep Blau que havia mort a la guerra.
I en els seus passeigs pel parc, sota les clares arbredes, i en els seus viatges pel reialme, i en les seves hores de treball filant sedes i fils d'or, i en les seves hores de repós en la gran cambra, era sempre voltada per una guarda d'honor de pagons reials, que amb les cues amplament obertes rodejaven a la feliç Juliverdina amb la viva pedreria del seu plomatge multicolor.
