Pàgina:La nau de veles d'or (1925).djvu/39

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


 I tan i tan li varen dir, que un dia l'Arrenca-pins diu:
 —Ara vaig a visitar al Pare Gegantàs.
 I ell que se'n và tot aixerit a veure al Pare Gegantàs, amb la seva maça.
 El Pare Gegantàs vivia un bon tros lluny de l'Arrenca-pins. Tenia una casa més gran encara que ell.
 Quan va veure venir a l'Arrenca-pins, va pensar:
 —A aquest el mataré aquesta nit, perquè tothom me diu que és més fort que no pas jo.
 Els dos es varen fer una gran reverència i es varen donar una estreta de mà que hauria esmicolat qualsevol altre mà que no fos la del Pare Gegantàs i la de l'Arrenca-pins.
 Varen seure i varen fer visita. I el Pare Gegantàs, quan feia una estona que parlaven, que diu:
 —Arrenca-pins, tu deus estar molt cansat. Si vols que't porti a la teva cambra hi trobaràs un bon llit i un bon sopar.
 I l'Arrenca-pins diu:
 —M'està bé, anem-hi quan tu vulguis, Pare Gegantàs.
 I el Pare Gegantàs agafa un llum d'oli i porta a l'Arrenca-pins per uns grans corredors fins a la seva cambra. I allí os varen donar la bona nit amb una altre estreta de mà d'aquelles tan fortes.
 Però l'Arrenca-pins no va pas dormir al llit. Hi va arreglar un ninot de roba i li va