Pàgina:La nau de veles d'or (1925).djvu/41

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


 I ell que agafa una corda i lliga tot un bosc de pins. I el Pare Gegantàs li diu:
 —Qué fas?
 —Vull arrencar tot el bosc, perquè per un pí sol no val la pena de posar-s'hi.
 —No, no, deixé-ho estar, perquè aquest bosc és meu i no'vull que me l'arrenquis!
 —Es que aquestes coses per mi son jocs de criatures!...
 I el Pare Gegantàs tenia una ràbia que es moria. Perquè pensava:
 —Aquest és més fòrt que no pas jo, per què jo no podria pas arrencar tot aquest bosc de pins amb una sola estrebada!
 I el Pare Gegantàs s'atura al peu d'una font i agafa dues grans galledes i diu a l'Arrenca-pins:
 —A veure quantes galledes pots portar com aquestes plenes d'aigua!
 L'Arrenca-pins tot era mirar la font.
 —Perquè mires tant la font?
 —Es que nò hi ha gaire aigua i amb un moment l'aixugaré tota.
 —Doncs deixeu-ho estar, perquè aquesta font és meva i no vull pas que me l'aixuguis!
 El Pare Gegantàs tenia una ràbia que ja no es podia aguantar. Agafa un gran bastó de ferro i el tira molt lluy, dient a l'Arrenca-pins:
 —A veure si ara el tires tan lluny com jo!
 I ell que es posa a cridar: