Pàgina:La nau de veles d'or (1925).djvu/88

Ara, en recompença, et donarem totes les nostres riqueses.
I va ordenar a cada nan que deixés als peus d'en Maties un sac plé. I en Maties recull tots aquells sacs, que amb prou feines els podia portar, i quan els té a casa seva els obre i veu que eren plens de fulles seques. I ell que diu, amb molta tristesa:
—Aquells nans, que semblaven tan bons, s'han rigut de mi!
Però la seva muller i la seva filla li varen dir:
—Ara ho veurem. S'han de purificar les coses que venen per encantament.
I elles que agafen aigua beneita i l'espargeixen sobre els sacs. I aleshores, obrint-los de nou, els varen trobar tots plens de monedes d'or.
Varen pagar alegrement el séu deute a la fornera i varen viure molt felissos, sense abandonar el seu bosc, però transformant la seva barraca en una gran masia blanca, entre la verdor de les hortes.