Pàgina:La nau de veles d'or (1925).djvu/90

 I, per aquella, maledicció de la vella bruixa, el comte de Rocasalada es va tornar molt dolent i es va fer capità de lladres i tot el país anava plé de l'horror dels seus crims. El seu caràcter s'havia tornat violent i despòtic, inaccessible a la pietat. Quan s'aixecaben envers el seu poder unes mans suplicants de dona demanant la llibertat d'algun presoner què guardava als soterranis del seu castell, l'allunyava amb un gest dur. No estimava res i la seva ferocitat no tenia límits. I amb tot això, per la maledicció de la vella bruixa, el nom del comte de Rocasalada era maleït per moltes llegües a la rodona del seu castell, que s'alçava dalt de tot de una muntanya, rodejat de fondes boscúries.
 Però un bell dia, el poder de la bruixa dolenta va quedar vensut de moment perquè el comte de Rocasalada es va enamorar de la noia més dolça i més virtuosa que hi pugui haver al mon. Pressentint ja la dolçor de la seva bellesa, li varen posar Dolça quan va neixer. I encara, el més adorable dels seus encisos, eren uns peus tan petits que haurien cabut dins la ma d'un infant. I portava les més gentils sabatetes de crestall que semblaven una joguina.
 Totseguit que ella va entrar com a comtesa al castell de Rocasalada, havent cessat el poder de la maledicció de la vella bruixa, el comte es va penedir del mal que havia fet. Va llicenciar totseguit a tots els seus com-