Pàgina:La papallona (1902).djvu/117

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
117
la papallona

Tomás que tenía molt més món qu' ell, molta més serenitat de judici? Y al cap y á la fí, no coincidían abdós en lo més capital, en no ajupirse al matrimoni?

“Oh, sí, en Tomás pensa bé, aqueixa carta l' haig de tornar á llegir... Demá, demá hi veuré més clar„.

El bé y 'l mal, el dever y l' egoisme contendiren encara tota aquella nit, dins d' aquella ánima, sens que 's decidís la victoria per un ni altre. Eran las tres de la matinada que, revolcantse pe 'l llit, tornava encara en Lluís á fer:

“Demá, demá hi veuré més clar„.