hi puch dar un nó. Va morir el jayo: lo seu fill, don Miquel, lo meteix que'l seu pare: “Madrona, ¿què voleu?... Aquí ho teniu.» Y això val molt, filla, pe'ls pobres!.. Don Miquel s'es casat, y la seva senyoreta, qu' es un ángel á la terra, se va emprendar de las mans de la Toneta y 'm va demanar que li deixés un parell de días á la setmana. ¿Què havía de dir, jo?.. Però resulta qu' al Casmín, si no las poden tindre seguras cada dia, no las volen, y ara 'ns hem de basquejar pera veure si entre unas quantas casas se fá 'l jornal... Endemés be, donchs, dilluns la vol, oy?.. Carrer d'en Roig, m'ha dit?
—Sí; á l'entradeta del sabater. Que vingui dejornet, eh?
—No li mancará, no tinga por. Aném, m'alegro molt de conéixêla... A veure si farán, á veure.
—Be ho penso. Estigui boneta. Vínguim á veure algun dia, si li escau be, que garlarém un xich.
—Si á Deu plau.—
Y una y altra s'allunyaren, confonentse ab lo formigueig de gent, qu'anava aumentant á mesura que 'l sol baixava á urdir sos raigs d'or entre las clarianas de la pampolada dels plátanos, qu'ombreja l'hermosa Rambla com un extens y fresch emparrat.
