Cada moment era mes formidable y atapahit el pá de gent allí format, de més difícil arreglar se presentava 'l conflicte. De la sorpresa s' havía passat ja als comentaris, y, ab l' acalorament de la masega, se davan com á fets las suposicions més gratuhitas y comensavan á brotar ja disputas particulars de las que n' eixía no pas poch mal parada la reputaciò de D. Miquel. Ja comensava á correr de boca en boca la veu de qu' allí 's tractava d' ocultar un crim misteriós. «Aquella treballadora no era una boja, nó; era una mare desesperada: no calía sinó sentir com s' exclamava pera véureho.» Algunas dònas ja aixecavan els punys amenassant al primer pis. Hi havía qui somiava ja en parar el pas al cotxe dels morts, si de cás hi arribava 'l cadavre sense permís de la justicia. De tota l' escaleta havían anat baixant els vehins á reforsar la defensa de D. Miquel, y 'l servey, presoner en els balcons del cel-obert, se feya esplicar el fet á grans crits per la xerrayra de l' Agneta, que no sabía compendre com la Madrona s' havía guardat al pap la desgracia de la cusidora. Los demés criats de D. Miquel, un cop enterats de lo que passava, havían tingut el bon seny de retirarse y, en Manel, de correr á avisar al senyor.
Però mentres aquest, tot esgarrifat, s' enterava del succés, ja la dida botava escala avall ab el nen de la Toneta, confonentse ab las empentas d' aquell garbuix y demanant pas ab tota la forsa dels pulmons pera acabar d' un cop el conflicte. Al meteix
