Pàgina:La papallona (1902).djvu/185

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
185
la papallona

mas bona estona, mentres el nen, vermellet com un panalló, dormía ab la plascent tranquilitat d' una criatura sana y satisfeta.



A la tarde, trobantse sola ab la Madrona, manifestá desitxs de confessarse sense que 'ls hi pogués desvaneixer aquesta ab las reflecsions que li feya pera arrancarli de l' enteniment l' idea de qu' anava á morirse aviat, que semblava tenir clavada al cervell. De sa desgracia ensá, no s' havía atansat al cònfessonari per la vergonya de declarar la seva falta; mes, ara, se sentía prèsa d' unas temors y unas caborias esgarrifosas que la tenían en torment. L'escándol promogut ab motiu del enterro, el disgust causat á D. Miquel, lo pensament egoista de pendre el seu fill d'aquella familia baldament se morís donya Mercé, feyan ab sa cayguda una tal suma de pecats, que la tenía condemnada sense remisió, y, en cambi, una veu interior li prometía la cura, la sòrt del seu fill, la tornada d' en Lluís, si acudía ab tota contrició al tribunal de la penitencia. May s' havía sentit tan plena de fè y de desitx. Aquella era, donchs, l'hora d' anar á cercar el pare confessor.

La Madrona demaná al capellá que no li parlés de combregarla, ja que l' havían anat á cercar no més que pera satisfer el desitx de la malalta y sense haver indicat el metje que hi hagués necessitat de sagraments, ni perill de mort. Mes, ab tot y això,