—Cúyti, Carme, cúyti: lliguim el cabell—digué á la pentinadora, ja bellugantse com si la cadira la punxés.
“May está bé que á una, li vejin las trampas del cap. En Papallona era molt capás d'entrahi sense com vá ni com costa. Oh, y quín un, ell, pera mirar cumpliments!„
—Apa, apa! fassi qualsevol bunyoch; ja'm tiraré un mocador al cap y tornaré deseguida.—
Y tot dihent això, els dits d' una y altra s' entrebancavan per la clara cabellera, com boixets de fer puntas, escorréntselshi 'ls cabells y perdent tant més temps quant més ne volían guanyar.
Mentrestant, á fòra al menjador, creixía 'l rum rum qu'era un gust. Las duas criadas y cinch estudiants rodejavan á 'n en Lluís, marejantlo á preguntas, estirantlo d'assí d'allá, donantli cops á l'espatlla, aplaudint sos més senzills acudits ab las riallas de més ingénua simpatía. Per uns havía crescut, per altres estava més gras, quí 'l trobava més colrat, tal hi havía que se 'l veya 'l meteix de quan se 'n va anar de la despesa.
—Justa! tu ho endevinas! Lo meteix home, els meteixos pecats. Papallona aquí, Papallona allá, per tot arreu, noys, en Lluís voltat d' unas xicotas!.. Quínas xicotas hi há á Valencia!... Però ja 'n parlarém; ara deixéume arreglar comptes ab el cotxero... Ey! ¿en què quedém, tu, Ramona? Què diu la senyora Pepa? Hi há posada ó nó, per mí?—
En aquell moment eixí, respirant alegría, la pa-
