rebé 'l primer afront, tractá d' escapar y esborrar el rastre; mes un cop convensuda de que tot era inútil á desvaneixer la perfidiosa ceguera d' aquell jove viciós, se revestí de forsas y acudí al enginy pera curarlo. Lo faría entrar: posaría 'l vici devant per devant de la suprema batalla de la vida, més horrorosa que la meteixa mort.
L'estret passadís y la saleta que van tenir d' atravessar estavan foscos; un reculliment alarmant, aquell silenci prenyat d' angunia qu' anuha la gola, que clou 'l llabi, qu' endogala 'l cor y fá caminar de puntetas, regnava allí. S' obrí 'l dormitori vessant resplandor y olor de grum, de temple, y la papallona s' esverá. Volía fugir; però'l respecte imposat pe'l remordiment li barrava 'l pás. Allí hi havía 'l llum, l' hora de cremarse las alas era arribada.
Ell, l' autor d' aquella desventura, estava allí plantat com en un món desconegut. Sentía 'l fatích de la malalta á través de la cortina, y no sospitava qu' aquella fos sa víctima; veya una criatura adormida á la falda d' una dòna, allí, al peu de la calaixera que tenía al devant, y'l cor no li deya qu'aquell angelet era fill seu, sanch de la seva sanch, vida de la seva vida; la Madrona, las noyas que rebían á donya Mercé ab llágrimas d' agrahiment, sòls van dispensarli á 'n ell la mirada freda que s' endú 'l lacayo.
De sobte, en la curta conversa que s' entaulá entre aquellas dònas, soná el nom de Toneta. Una idea terrible ferí 'l pensament d' en Lluís, aquest resseguí ab els ulls de dalt á baix á la gegantina Madrona y,
