Dilluns al mati, la Toneta comparegué ab puntualitat militar. Al primer cop d'ull, ja va escaure á la senyora Pepa. Era una noya d' uns vint anys, alta, ben entallada, d'un moreno encès, tota ayroseta, de posat serio y mirar modest. L'energia de son perfil y l'arruga vertical que se li dibuixava molt sovint entre cella y cella, davan extraordinaria serietat á sa expressió y delatavan, tot ensemps, un geni fort y resolut, qu' esqueya bé á la magestat total de sa figura esculptórica. Parlava ab un ordre y una claretat sorprenents en personas del seu bras, y sa veu, pronunciadament acontraltada, arribava al cor ab especial encís. Los amichs de lo extraordinari haurían dit qu' havía sigut robada d' algun bressol de blondas.
Com que ja comensava á calorejar, la senyora Pepa li posá la tauleta de cusír al peu del balcó de sa cambra, extenent la cortina llistada de blau, per
