Vés al contingut

Pàgina:La papallona (1902).djvu/76

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
76
narcís oller

Srs. Jofre, Bellpuig y Companyía y major quantitat y tot, si 't cal, pera no deixar comptes pendents, encara que jo creya te n' havían de sobrar dels que vaig enviarte per la Teresona, perque vaig tirar llarch, comptant imprevisions que podían sobrevenir, que sempre á darrer'hora 'n sobrevenen; però 't recomano tingas seny, perque la cullita no 's presenta gayre bé y 'ns cal anar ab peus de plom; que, si no fos aixís, jo premiaría la teva aplicació á proporció dels grans desitjos de la teva mare que't beneheix y espera ab ánsia 'l moment d' abrassarte.

María Fortuny, viuda d' Oliveras

En havent llegit la carta, en Lluis se refregá las mans ab alegría, repassá de cor els comptes qu 'havía fet días enrera, y corregué, més que depressa, á cobrar, no 12 sinó 16 duros, á casa 'ls Srs. Jofre, Bellpuig y Companyía. De més á més del retrato, podría deixar una petita memoria á la Toneta, un anell, per exemple.

La pobra xicota s' ho ben mereixía: l' estimava tant!

—M' estima tant!—repetía interiorment.—Y ara veyeu com s' ha enamorat de mí; què li he dat? què li he fet? Pobra mossa! ¡Si sapigués que la fuga á mí no 'm dura sinó un moment: quan la tinch al devant, quant la veig tan tristota ó arrebatada com l' altre día! Oh! alashoras sí: el cor me bat, el meu esperit se soldaría ab el seu. ¡Si es tan maca ab els