Pàgina:La prosesó per ma casa (1868).djvu/17

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.

--15--

         la vista, el rose... 

Toni. Vamos, acaba.

Pepeta. Vach coneixer al ultim

      que t' adoraba. 
      Desde entonses si un dia 
      llunt de mí pases, 
      cavilosa me torne, 
      suspire y calle, 
      y moltes vòltes 
      en lo cuarto me fique 
      y allí dins plore. 
      Al balcó fas lo manco 
      trenta viaches, 
      en los meus ulls encara 
      térbols de llágrimes, 
      y en cuant te guipe, 
      lo mateix qu' una tonta 
      me pose á riure. 
      Pròp de tú á tot li encontré 
      mes alegría, 
      á les flòrs mes aroma, 
      mes llurm al dia, 
      al sèl mes brillo... 
      ara parlam y digues 
      si asò es cariño. 

Toni. Salamera chitana

     que m' enamora, 
     cuant á Toni li parles 
     en veu tan dolsa, 
     tres cuarts de lluna 
     escoltante estaría 
     sinse dir pruna. 
     De la seua planeta 
     nengú s' escapa, 
     y la nòstra, si mires, 
     ben clar señala 
     que tart ó pronte 
     t' han de dir... la siñora 
     de Antonio Robles. 

Pepeta. Ojalá pronte es cumplirá.