Pàgina:La punyalada (1904).djvu/120

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 Els trabucayres me miraren ab posat indiferent, com significant que tant se'ls ne donava de l'Arbós com de mi, y jo'm mirava al Ibo llensant flames pels ulls, mes sens trobar la frase ab que sintetisar mon rencor. Ell per axò, fos que volgués desmontarme ò allunyarme perque li feya nosa, continuà'ls seus tretze sense perdre la calma.
 —No us cregueu, no es pas de témer,— dirigintse als trabucayres,— perque es un bon rainyó, encara que avuy no ho sembli. Es qu'està una mica enxerinat perque ha renyit ab la promesa ¿compreneu?
 —¿Que'n tens de refo... de mi, ni de la promesa, mal parit del bordell?— vaig poguer esclatar, entre enrevessaments de llengua y enfarfechs de saliva.
 Ell me mirà, fret, y ab una mitja rialla compassiva que'm feu pessigolles fins a les extremitats dels nervis, digué:
 —Ja m'ho deya suara la Coralí, que no li fas, per mussol y perque no't sabs treure les paraules de la boca...—
 ¡Deu meu! Jo no vegí més qu'un