Pàgina:La punyalada (1904).djvu/175

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

confiansa, la casa'n resultava millor guardada, donchs tots teníam prou' presentes les amenasses del Ibo. De més a més, sempre teníam de díes dissimuladament vigilats els encontorns per un guayta, y a la nit era'l mateix tooliner qui vetllava ab els ulls a la mola y les orelles al bosch.
 Ab tals precautions y proposantme jo qu'aquella explotació ò una altra durés tot el terme fixat fins al casament, creya jo conjurat el perill que tenía la propietat de posar mal humorada a la Coralí.
 Per imposició d'ella, més que per iniciativa propia, jo, qu'anava y venía dues y tres vegades per setmana, passava sempre fòra de camí y per llochs distints, acompanyat per un parell d'homes de confiansa, que els diumenges solían ser en Pep y en Rafel, als qui m'havía lligat més estretament desde qu'havía romput obertament ab l'Ibo.
 Els fets y veus que corrían justificavan les precaucions preses. Després de nostra batussa, l'Ibo quedà eclipsat y'l seu mosso gros declarava que no'n tenía noticies; jo vaig ensumar qu'era a casa refentse de la