Pàgina:La punyalada (1904).djvu/177

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

l'Escolper, e primer, capità més de nom que de fets (ja que'l qui feya y desfeya era'l segon) vell y desautorisat, ja s'avenía a reconèxer al Ibo com a superior, mes al segon, jove y ambiciós, de cap manera.
 — Mentres no's resolga aquest plet,— deya l'Arbós,— no hi hà perill de que l'Ibo s'hi tiri de cap, a menys qu'axò duri y's decidesca a fer esclatar la guerra civil entre'ls trabucayres de la Garrotxa. Però abans qu'axò s'hi pensarà molt.—
 Però, més tart s'escampà la veu de que l'Escloper havía mort en un encontre ab els mossos. Per l'Arbós vaig saber que la noticia era certa, si be, reservadament, va afegirme que no hi havía hagut tal encontre. Una parella havía trobat el seu cadavre y ell ab molt fonament suposava qu'havía sigut assessinat pels del Ibo, com a darrera solució del conflicte que, ab sa obstinació de no reconèxer aquest per quefe, havía creat.
 —Ara sí que crech que sentirèm a parlar del Ibo y crech que farà feyna. Y tu,— afegí,— cal que fassis l'ull viu, perque ò molt m'erro ò