Pàgina:La punyalada (1904).djvu/249

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


vern no cal contarhi, altres maldecaps te ab els lladres de ciutat.
 — No pas una vintena,— digué en Rafel,— però una brava colla'm penso que sí que la trobaríam, si no fos que .....
 — Una vintena també y més si'n calen,—interrompé en Pep sempre optimista.
 D'axò ja n'havíam parlat abans de que l'Arbós ho apuntés, al veure que l'auxili del Govern no exía per cap cantó. Justament les circunstancies hi ajudavan, perque'l petit contrabando, qu'era la vida del país, era mort desde que l'Esparver l'havía donada en saquejar als paquetayres, midantlos pel mateix raser qu'als mercaders y propietaris. Axò suposava la vaga forsosa d'una mena de gent que passan una part del any engandulits per les tabernes, sense que per rès del món els fesseu doblegar la espinada sobre la fanga ni la esteva y l'altra part montant cingleres y ports sense camí ni carrera, carregats més qu'uns ases, sota un sol d'Agost que'ls fon el cervell, ò sobre quatre pams de neu que'ls refreda fins l'ànima. Part d'aquests