Pàgina:La punyalada (1904).djvu/268

pre feya bons els pitjors judicis que es poguessen fer de la seva mala àmima. La burla era més luctuosa, donchs era'l propi Arbosset el penjat a la picota. Fermat pels brassos y pel coll a la creuera, les cames li penjavan esllanguides sota un ventre enorme, inflat pels humors en descomposició. El clàssich barret de copa s'aguantava a plom sobre'l cap caygut de cayrell sobre'l muscle. Ab les galtes y'l nas penjantli cap a un costat, els ulls mitx oberts y guerxos, la boca mitx badada y torta, ensenyant les dents d'entre les que, pera més befa,'n penjava una grossa pipa, feya la ganyota més dolorosament estrafalaria qu'imaginarse puga y l'espectacle era un conjunt d'un ridícol tan extranyament tètrich, que feya venir tremolament de cames y regirava les entranyes.
L'Arbós s'avansà solemnement barret en mà fins al cadavre, dexant un rastre per la panissera, que li arribava a la cintura; de primer entubi, li llevà'l barret y la pipa que llenshà ab moviment nerviós per la esquena; axí'l contemplà un moment tremolantli la barbeta ab moviment con-