Pàgina:La punyalada (1904).djvu/268

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


pre feya bons els pitjors judicis que es poguessen fer de la seva mala àmima. La burla era més luctuosa, donchs era'l propi Arbosset el penjat a la picota. Fermat pels brassos y pel coll a la creuera, les cames li penjavan esllanguides sota un ventre enorme, inflat pels humors en descomposició. El clàssich barret de copa s'aguantava a plom sobre'l cap caygut de cayrell sobre'l muscle. Ab les galtes y'l nas penjantli cap a un costat, els ulls mitx oberts y guerxos, la boca mitx badada y torta, ensenyant les dents d'entre les que, pera més befa,'n penjava una grossa pipa, feya la ganyota més dolorosament estrafalaria qu'imaginarse puga y l'espectacle era un conjunt d'un ridícol tan extranyament tètrich, que feya venir tremolament de cames y regirava les entranyes.
 L'Arbós s'avansà solemnement barret en mà fins al cadavre, dexant un rastre per la panissera, que li arribava a la cintura; de primer entubi, li llevà'l barret y la pipa que llenshà ab moviment nerviós per la esquena; axí'l contemplà un moment tremolantli la barbeta ab moviment con-