cinglada tuta dels Morts, sota Ribelles, en els trenchs de la reconada de Bruy. La posició era immillorable, (trayció a part) ja qu'en menys d'una hora se posava sobre la expedició que indefectiblement havia de caure tota en ses mans per més gent que la guardés; però aquesta fou la part més dificultosa del plan, ja que l'astut Esparver repugnava d'engaviarse, y sols quan se convencé de que la presencia d'ell y'ls seus, que no havia respirat per enlloch, podía d'un moment al altre ser notada y de que'ls seus se negavan a entrarhi si no'l veyan a n'ell y, en fi, de que passada aquella oportunitat, no se n'hi presentaría d'altra, se determinà a tancarse a la vigilia del día senyalat, després que'ls seus ho havían anat fent per tandes y en successives nits.
Jo me'n feya creus, no comprenent quina mala manya podia conduhir, a un home qu'era de la pell del dimoni, a tancarse com un cunill dins d'un cau encinglat hont s'hi anava sols per un viarany, format per un relleix de la cinglera, tant estret y perillós que bastarían
Pàgina:La punyalada (1904).djvu/302
Aquesta pàgina ha estat validada.
