Pàgina:La punyalada (1904).djvu/304

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

temor de qu'algú distreta ò intencionadament fes llum; ens feu dexar les mantes y tota impedimenta que no fos el fusell y les municions y als mossos els alts barrets per molestos y inútils; prohibí baix severes penes pronunciar cap paraula que no fos necessaria y encara a cau d'orella. En molts indrets anavam descalsos ab les espardenyes lligades al coll ò marxant de quatre grapes, y com en alguns punts la fosca era tan gran que ningú veya al que devant d'ell marxava, ens feu treure la camisa fòra les calses per sobre les anques, al obgecte de que, ovirant la blancor, no's trenqués la corrua. Al devant de la fila marxavan dos dels quatre paysans, guíes de confiansa, darrera d'ells el seu segon y'ls altres dos paysans intercalats, pera qu'en el desgraciat cas de que's trenqués la filera ò de qualsevol incident, no quedés tothom sense guía. Darrera de tots anava jo, y ell després de mi, atent sempre al ordre, a recontar la gent sempre que li venía be y transmetent veus y ordres de boca en boca filera amunt y fent preguntes, qual resposta torna-