Aquesta pàgina ha estat validada.
llingots de drapayre y'ls demés tornaren a aclatarse a la tuta, hont se'ls sentia disputar y lamentarse a crits, tot esperant la segona batuda. Sols alguns pochs havían fet foch, sobre tot els de cap de fila, però'ls infelissos ni veyan hont apuntavan y més los hi haguera valgut guardar llurs trets pera clavàrsels sota la barra.
Entre mitx de la brahó de la lluyta, ò per millor dir del carnatge, se sentí vers el cap de la filera uns cops sèchs com si destralegessin un plansó y després un refrech de branques timbera avall, com d'una alzina que'ls carboners estimban desde els rellexos de les cingleres. Potser ningú més va pararhi esment, sinó jo.
