Pàgina:La punyalada (1904).djvu/322

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 — Qui'm crida? — feu ell entre gemech y gemech.—¿Què vols dirme? sàpigas que ja ho tinch tot, no més demano confessió per l'animeta y en acabat un bon truch al tupí y prou, que ja s'ha acabat l'Avi del dimoni que s'us endugui a tots.
 —Escoltèume, l'Avi, ja us confessarèu, vos ho prometo; el rector de Talaxà està per arribar, peró abans escoltèume una pregunta y responèu. ¿Me conexeu, l'Avi?
 —¡Què redimoni't tinch de conèxer! deus ser un patuleya com els altres, ¡mal llamp vos esberli a tots! a ningú conech no més que les meves maldats de tota la vida y que'n tinch de fer un present al confessor si vull salvar l'animeta! ¡redeu! y tinch tots els dimonis penjats a les cames que m'cstiran, ¡ay! ¡ay! confcssió per pietat!
 —Escoltèume, l'Avi; jo som l'Albert, sabeu? aquell a qui l'Ibo n'ha fetes tantes ¿ho teniu entès? Donchs be, jo faré per vos lo que pugui, però m'heu de dir que s'es feta la Coralí; ahont para.
 — ¡Què ho sé jo hont es ni hont para aquella gata bordissenca! m'en