Pàgina:La punyalada (1904).djvu/386

casa denotava qu'era deserta. Sols la Coralí feynejava per la cuyna y de quan en quan entrava atansantse fins a mon llit. Potser la matexa mala intenció del progecte que covava'm feya aparèxer més sossegat, per lo qu'ella's mostrava confiada, fentme alguna qu'altra pregunta y dirigintme algun amorós somrís que m'acabava d'encendre'ls apetits. Un moment en qu'ella havía sortit vaig probar de posar en moviment mos membres entumits, que respongueren millor de lo qu'era d'esperar després de tant temps d'inacció. Allavors la febre demoníaca qu'interiorment me devorava pujà de punt y, llensant les robes d'una revolada, vaig saltar del llit.
La remor inusitada atragué a la noya, qu'al veurem en tal estat, llensà un crit.
— Què fas, desventurat! ¿Què vols morirte? ¡tórna al llit, Albert, per Deu!—
Intentà obligarmhi, però jo vaig posarli la grapa a sobre. Que tal devía ser el meu posat, que la noya esferehida's feu enrera vers la porta; mes jo, ab una llestesa qu'ella no