Pàgina:La punyalada (1904).djvu/93

mar d'una noya ab la qual cap compromís mitjansava encara?
Lo cert era que m'havía perdut per curt de gènit, dexantme aventatjar per un rival que'm donava set voltes en la materia, y que, per lo que deduhía, ab el seu garbo en el dir y en el fer, que tan sovint arribava als límits del desvergonyiment, havía ja guanyat el cor de la molinera.
Vaig enfonzarme de nou en una mena de desesperació sorda que m'entorpía les potencies, fentme més inepte encara pera ma rehabilitació. Com si ho conegués ella, allavors semblà complaures jugant ab mi, infundintme una mica de coratge ab ses mirades, pera dexarme caure de nou, als pochs moments, en el sot de la desesperació.
Aconsellat per la enveja y'ls gelos, vaig voler desfogarme contra'l meu company, bescantantlo com un viciós y un perdulari, mes aquest tema que, presentat ab mònita, podía donarme alguna ventatja, mal emprès, no serví sinó pera posar al descobert ma poca trassa.
—Mira que té les ungles molt