Aquesta pàgina ha estat revisada.
11
la ralla negra
| risat y que moltes chiques nesesiten pera anar al sine. |
| Maria. | Entonses com en este póble no hiá sine y el papá no vol que deixe el coleche hasda que'm vacha a casar, estic perduda. ¿Y tú, no tens ductes sobre el amor? |
| Jose. | Yo, no. |
| Maria. | ¿Que en el teu coleche enseñen lo que es el amor? |
| Jose. | Tampoc. Aixó ya t'he dit avans que's deprén sense mestre. |
| Maria. | Pues, fill, soc una borrica. |
| Jose. | Lo que tú eres es la més inosent criatura que he conegut. |
| Maria. | Eso es. ¡Inosent! ¡Criatura! Disme tonta, si te pareix. (Botichosa). |
| Jose. | Pero, Maruja. Si no he volgut ofendret. ¿Si tú saberes? |
| Maria. | ¿Qué? (Rápidament alegre). |
| Jose. | ¿No has vist ninguna de les cartes que yo te he tirat al balcó? |
| Maria. | Sí. |
| Jose. | ¿Y qué? |
| Maria. | Les ha preses... la... Ralla Negra. Diu que te les ha de tornar perque son eixersisis de gramática que tú fas. |
| Jose. | Exersisis que yo fas pensant en tú. |
| Maria. | ¿En mí? |
| Jose. | Sí, María. En tú que me lleves la son y la tranquilidad y la gana d'estudiar. |
| Maria. | ¡Hola! ¡Hola! ¡Hola! |
| Jose. | ¡Ay, Maruja! ¡María! Yo vullc ser ton primer novio. Vullc tastar la mel d'eixe primer amor, tot purea y entusiasme. Vullc ense- |